dimecres, 13 d’agost de 2008

EL LLIBRE DE DEUTERONOMI

El mot Deuteronomi vol dir “segona repetició de la Llei”. El llibre és una repetició de les lleis donades anteriorment, i inclou un seguit de missatges que Moisès va donar al final dels seus dies, abans que el poble d’Israel entrés a la Terra de la Promesa, com un acomiadament.
El llibre el podem dividir i resumir en cinc paraules. Els capítols 1 a 3 són un resum de la història d’Israel des de que van sortir d’Egipte; els capítols 4 a 11, un seguit d’exhortacions; els capítols 12 a 26 són una repetició de les lleis donades anteriorment; els capítols 27 a 33 contenen diversos missatges de caire profètic; el capítol 34 descriu la mort de Moisès.

EL LLIBRE DELS NOMBRES

El llibre dels Nombres tracta el tema de la necessitat d l’obediència.
El podem dividir i resumir en quatre paraules. Els capítols 1 a 8 presenten les directrius que Déu dóna en relació a l’ordre que calia guardar en el campament; els capítols 9 a 14 descriuen el viatge que Israel va fer des de la muntanya de Sinaí fins a Cadeix-Barnea, quan no van poder entrar a la Terra de la Promesa per la seva incredulitat; els capítols 15 a 25 descriuen els 38 anys més que van haver de romandre al desert pel seu pecats; i els capítols 26 a 36, tracten la preparació del poble per entrar finalment a la Terra de la Promesa.

EL LLIBRE DE LEVÍTIC

El nom de Levític ve de donat per indicar les activitats sacerdotals que els fills de Leví, els levites, portaven a terme al voltant del Tabernacle.
El tema del llibre és la santedat, i el podem dividir i resumir en vuit paraules. Els capítols 1 a 7 parlen de diferents menes d’ofrenes; els capítols 8 a 10, de la consagració dels sacerdots i altres assumptes relacionats amb el sacerdoci; els capítols 11 a 15, presenten lleis relacionades amb la neteja exterior, que és figura de la necessitat d’una neteja del cor; el capítol 16 dóna directius per al dia de l’expiació; els capítols 17 a 22 parlen d’una conducta d’acord amb una vida de santedat; els capítols 23 a 25, de les festivitats d’Israel, els moments especials separats per a Déu; el capítol 26 és profètic, parla de les conseqüències de l’obediència com de la desobediència a Déu; el capítol 27 parla sobre els vots.

EL LLIBRE DE L'ÈXODE

El mot Èxode vol dir sortida, i parla de la sortida del poble d’Israel d’Egipte.
És la continuació cronològica del llibre del Gènesi, on podem veure un home, Abraham, i una família, cridats i separats per ser instruments de Déu per a la benedicció del món. El llibre de l’Èxode ens presenta aquesta família esdevinguda poble, per continuar duent a terme la mateixa tasca.
Però aquest poble es troba esclau a Egipte, i cal que en primer lloc Déu l’alliberi, el rescati del poder que el té esclavitzat, i tot seguit que l’ensenyi i prepari per a ser, en paraules del Nou Testament, “un poble propi, zelós de bones obres” (Titus 2:14).
El tema del llibre podria ser “un poble separat”. La primera part ens presenta com aquest poble és rescatat (dels capítols 1 a 15); i es podria resumir en cinc paraules: el poble es troba en esclavitud, Déu proveeix un llibertador, aquest fa un requeriment a Faraó, el requeriment és confirmat per les plagues, i finalment són alliberats.
La segona part ens presenta com aquest poble va ser instruït (dels capítols 16 al 40). Aquesta instrucció Déu la duu a terme a través de les experiències que van viure al desert (capítols 15 a 18), després als peus de la muntanya de Sinaí per una visió de Déu (capítol 19), mitjançant una llei (capítols 20 a 24), per un culte simbòlic centrat en el Tabernacle (capítols 25 a 31, i 33 a 40), i, finalment, pel càstig dels rebels (capítol 32).

EL LLIBRE DEL GÈNESI

El nom Gènesi, vol dir origen. El llibre comença amb l’afirmació: “En el principi Déu creà els cels i la terra”. I a partir d’aquesta declaració trobem, entre altres coses, l’inici de la creació vegetal (1:11 i 12), de la vida animal (1:20 i 21), de l’home (1:26), del pecat a la terra (3:6), del càstig de l’home (3:17 a 19), la primera indicació de l’obra de la salvació (3:15 i 21), la primera mort física (4:8), l’inici del govern humà (4:17 a 22), les primeres guerres (10:8 i 9), l’inici de la nació d’Israel (12:1 a 3).
El llibre del Gènesi es pot dividir de manera natural en dues parts: la primera, en la que veiem Déu relacionant-se amb tota la humanitat, dels capítols 1 a l’11; i la segona, en la que trobem a Déu relacionant-se amb una sola família, dels capítols 12 a 50. Aquestes dues parts es poden subdividir i resumir en quatre paraules.
La primera part la podem resumir en quatre paraules: creació, caiguda, diluvi i nacions. Els dos primers capítols parlen de la creació; els capítols 3 a 6 parlen de la caiguda de l’home en pecat i les seves conseqüències; els capítols 7 a 9 parlen del diluvi, un càstig de Déu a la maldat de l’home; i els capítols 10 i 11 parlen dels descendents de Noé i l’inici del govern humà, de les nacions.
La segona part la podem resumir també en quatre paraules: Abraham, Isaac, Jacob i Josep. Certament no és una divisió exacta, ja que hi ha seccions que parlen de dos d’ells alhora, però poden dir que els capítols 12 a 20 parlen principalment d’Abraham; els capítols 21 a 26, del seu fill Isaac; els capítols 27 a 36, de Jacob; i els capítols 37 a 50, de Josep.