dissabte, 8 d’agost de 2009

INTRODUCCIÓ

Pau va escriure aquesta epístola des de la ciutat d’Efes (1Co 16:8, 19), cap a l’any 54/55 d. C., durant la primera part del seu tercer viatge missioner. Aleshores feia ja uns 3/4 anys que havia marxat de Corint. L’Església li havia escrit una carta demanat orientació sobre diferents circumstàncies que vivien, i per a les quals els calia l’ajut apostòlic. Però, els de la casa de Cloe, li havien donat una informació addicional, explicant-li la greu situació espiritual que s’estava vivint allí, que amenaçava de trencar l’Església.
Sota la inspiració de l’Esperit Sant, Pau escriu a l’Església per enfrontar aquesta triple necessitat: a) la divisió existent (capítols 1 a 4); b) denunciar certs pecats que estaven tolerant (capítols 5 i 6); i c) respondre les preguntes que li havien fet (capítols 7 a 15).

L’objectiu de Pau era fer-los recordar la necessitat que tenien de viure vides santes, personalment i com a Església. Aquesta és una de les raons per les quals comença l’epístola recordant que ells eren “santificats”, i que havien estat cridats “com a sants”.